lunes, diciembre 04, 2006

ANTES DEL AMANECER vs. FAHRENHEIT 9/11


Doncs bé, perquè es vegi el diferents que arribem a ser, a pesar de la meva fina educació, sóc incapaç de deixar un comment en una entrada que bàsicament em sona a xinès entre tantes referències a russos barbuts. Per parlar de la diferència entre el post "El comunisme és un invent yankee" i la majoria dels meus, no se m'ha acudit millor exemple que fer un anàlisi comparatiu entre dos grans films: Antes del amanecer (Before Sunrise) de Richard Linklater i el documental Fahrenheit 9/11 de Michael Moore. No faré l'anàlisi comparatiu perquè fóra llarg i pesat, així, només qui conegui els dos títols sabrà a que em refereixo. El més provable, però, és que la majoria conegui el segon però no pas el primer.
Aprofito per recomenar ambdues pel·lícules a qualsevol interessat. El complement de la primera és Antes del atardecer, de una temàtica semblant però més madura. En tot cas, és evident que l'èxit de comentaris al post del comunisme és major que el de les meves últimes entrades. Igualment, segur que Fahrenheit 9/11 tingué millor acollida a les taquilles que les pel·lícules de Richard Linklater.
Pel que fa al comentari del meu company Jim d'ètica i estètica, cal dir que és una forma senzilla però efectiva de fer entendre les coses. No obstant, crec que és un tema interessant per aprofundir-hi. Sembla atractiva la idea d'escriure un post titulat: "Ètica vs. Estètica". És una bona idea també això de fer tota l'estona versus. Resulta útil per explicar moltes coses.
Pròximament.... "EL MAL QUE JOHN WAYNE I CLINT EASTWOOD HAN FET A L'HOME POSTMODERN"

5 comentarios:

Jim dijo...

Efectivament, puc dir que la majoria de coneixements sobre estètica, els he adquirit en converses amb el meu compi de blog Jules.

Sobre Ètica no hi ha hagut tantes converses, però ell me n'ha fet moltes demostracions pràctiques, que de fet, és el que compta.

(x cert el meu company de blog ha penjat una foto meva, suposo, per si poso cachondo/a a algú xD)

Pere dijo...

Lamento no poder opinar de la primera peli de la que parles, ja qke no la he vista.

Si que dire que el farenheit 9/11 resumeix bastant be els 4 anys de govern de Bush. Veient aquests documentals, les teories paranoiko-critikes del teu colega guanyen una mica mes de sentit.

El documental esta fet amb molta inteligencia, en la linia de Moore.
Crec que s'haurien de realitzar mes documentals en aket sentit, ja k a mes krek k la industria del cine te pokes idees noves ara mateix.

Suposo k parlo de utopies, pero estaria molt be q posesin documentals de nivell als cines, clar que amb poca cultura k hi ha aki de fer aixo...

tu k opines Jules?

(postdata: en jim s'acaricia l'entrecuix conforme pujen els comments en el seu article)

Jules dijo...

Bé, sí, de fet jo ja asumia que Fahrenheit 9/11 seria d'interès popular a jutjar per l'èxit de comentaris de l'anterior post. A mi no em desagrada en absolut aquest documental. Que si se'n haurien de fer més? home, prefereixo k segueixi la saga de Chucky... jeje. No. De fet, és que jo sóc molt frívol amb temes polítics per bé que no ho sóc en absolut amb tots els temes socials. I allò en què sóc més seriós és en els sentiments (cosa que no deixa de formar més part de l'estètica que de l'ètica) i aquí és on entra la primera pel·lícula.
Penso sincerament que no hi ha major sublimació de l'escència humana que l'expressió dels sentiments i l'acceptació dels mateixos (en el sentit més ampli, és clar). Així, ni política ni religió ni ciència ni tecnología ni esports m'interssen gens (tot i que sempre es divertit opinar sobre tot, amb ànim d'escandalitzar...). Bé, ja seguiré parlant sobre el tema.

Statuesque dijo...

Bueno, son películas diferentes. Yo he visto las 2 y he de decir que no son comparables pese a que las dos te dan en que pensar.

La primera (antes del amanecer) es ACOJONANTE pocas películas tienen tanta filosofía como ella.. ("sois polvo de estrellas...") y sin acción ni efectos especiales logran enganchar tanto al espectador. Oye, ACOJONANTE. Y si eres un enamoradizo empedernido como yo ya ni te cuento..

Y la segunda también te da que pensar en muchas cosas pero de temática diferente. No sé, una es sobre la fantasía del amor y la otra sobre la crudeza y de la realidad... Diferencia hay.

En cualquier caso las 2 son muy buenas

DAVID dijo...

En teoria les dos pelis aqui citades són una obra mestre però la del Michael Moore em va semblar infinitament pitjor que la de Bowling for Columbine. Potser aquest home (gordo como una nutria) ja no dona més de si. L'altre peli no l'he vist.

En canvi els malvats John Wayne i Clint Eatswood potser han popularitzat una pose de machito que no va gaire amb un sector del món gay però tenen a la seva filmografia innumerables obres mestres.

De totes maneres, el millor segueix sent Billy Wilder...